Dioxines, furans i CDR: per què Nova Tracjusa preocupa professionals sanitaris
La discussió pública sobre Nova Tracjusa sovint s'ha centrat en la paraula 'purins'. Però el cor del projecte autoritzat el 2021 no és l'assecatge de dejeccions ramaderes: és la gasificació de fins a 45.000 tones anuals de combustibles derivats de residus (CDR) per produir gas destinat a aquest assecatge. Els CDR són residus procedents de recollides municipals i industrials que no han pogut ser reciclats. La seva composició típica documentada és un 31% de plàstics, un 14% de roba, un 13% de paper i cartró, un 12% de fusta i un 31% d'altres materials. Greenpeace ha qualificat la crema d'aquests CDR d''incineració encoberta de residus reciclables', perquè empreses productores arriben a pagar uns 60 € per tona per desprendre-se'n.
La gasificació no és una alternativa neta a la incineració convencional. Quan es cremen barreges de plàstics, tèxtils i paper, es generen dioxines i policlorodibenzofurans, compostos químics extremadament tòxics. L'Organització Mundial de la Salut considera que no existeix un nivell segur d'exposició a les dioxines: s'acumulen en els greixos de plantes i animals, contaminen la població a través dels aliments i romanen durant dècades al sòl, l'aigua i l'aire. La pròpia declaració d'impacte ambiental obliga Nova Tracjusa a fer un pla de vigilància que inclou la determinació de dioxines i furans en aire ambient.
El lloc triat per a aquesta monitorització no és casual. Segons l'estudi de dispersió de la consultoria TEMA, encarregat per la mateixa empresa, Puiggròs és el nucli habitat de major impacte de les emissions. En condicions d'estabilitat atmosfèrica —típiques de la boira hivernal del Pla de Lleida— també hi queden exposats les Borges, Juneda, Arbeca, Torregrossa, Miralcamp, Mollerussa, el Poal, Sidamon, Palau, Golmés i Vilanova de Bellpuig. La inversió tèrmica que pateix la zona durant mesos atrapa els contaminants a poca altura i multiplica el seu efecte.
Aquest fons de contaminació no és teòric. El 8 de juliol de 2019, els models de qualitat de l'aire van situar Juneda, juntament amb Barcelona, entre els punts catalans que superaven el valor límit diari de PM10. Un estudi de l'Hospital Vall d'Hebron citat aleshores per la premsa associava els dies amb pitjor qualitat de l'aire amb un augment de les fallides cardíaques. Sobre aquest terreny ja saturat, la nova activitat de Tracjusa preveu un increment estimat del 15% en les emissions màssiques respecte al procés actual i un augment de més de 10 tones anuals només en partícules.
El recorregut polític del cas explica per què la mobilització sanitària no afluixa. El desembre de 2021 la consellera Teresa Jordà va aprovar una moratòria de dos anys per a noves incineradores que incloïa Tracjusa i en vetava el funcionament. Tot just set mesos després, el juliol de 2022, el mateix Govern va ratificar l'autorització ambiental i va desestimar el recurs presentat per Ipcena i la Plataforma Aturem la Incineradora de Juneda. Des de llavors, professionals sanitaris demanen aplicar el principi de precaució, garantir controls independents continuats i protegir especialment infants, gent gran i població vulnerable: davant la combinació de CDR, dioxines i una atmosfera que no dispersa, la càrrega de la prova hauria de recaure en qui vol cremar, no en qui hi viu a sota.
