75 milions d'euros de la UE per a una «biorefineria» que la plataforma diu que és la mateixa incineradora
El cas Nova Tracjusa porta deu anys obert i continua avançant per una doble via: l'autorització ambiental ratificada el 2022 i la captació de fons públics per construir la instal·lació. SEGRE va publicar que la Generalitat va presentar a la Unió Europea una sol·licitud de fins a 75 milions d'euros per impulsar a Juneda el que la documentació institucional anomena 'biorefineria'. La plataforma veïnal denuncia que la planta descrita en aquesta candidatura coincideix, en dimensions i en procés, amb el projecte de gasificació de combustibles derivats de residus (CDR) que es vol instal·lar a Tracjusa.
Les xifres del projecte ajuden a entendre la magnitud: la planta està dimensionada per tractar 400.000 tones anuals de purins i 180.000 tones de CDR, amb una entrada estimada de 9.000 camions a l'any — unes 30 unitats diàries de 20 a 24 tones carregades de residus urbans. Segons la pròpia documentació tècnica, el canvi de procés suposa un increment del 15,05% de les emissions màssiques, amb 26.200 kg/any de partícules afegides en una zona on la rosa de vents arrossega l'aire de la planta cap a vint mil persones de les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià.
El nom 'biorefineria' permet encaixar el projecte dins de programes europeus de transició ecològica i economia circular pensats originalment per a processos com l'aprofitament de biomassa neta o la producció de biogàs a partir de purins. Però el cor del procés autoritzat és la gasificació de CDR — una barreja de plàstics (31%), roba (14%), paper i cartró (13%), fusta (12%) i altres residus que no s'han pogut reciclar. El reglament europeu d'emissions industrials (RD 815/2013) qualifica explícitament la gasificació com a forma de tractament tèrmic de residus, és a dir, com a incineradora. Greenpeace, per la seva banda, ja ha qualificat la crema de CDR d'«incineració encoberta de residus reciclables».
Per a la plataforma, avalar 75 milions d'euros d'ajudes públiques sense garanties addicionals de salut ni d'impacte acumulatiu és «un frau»: «No es pot fer servir l'etiqueta d'economia circular per finançar una incineradora en un territori que ja pateix episodis de PM10 i inversió tèrmica hivernal». La denúncia s'afegeix a la del precedent de Zubieta, on el Grup d'Estudis sobre Incineració i Salut (GEIS), format per professionals sanitaris, va demanar el 2022 la clausura de la incineradora basca per la seva contaminació i risc sanitari.
El recurs contenciós administratiu davant del TSJC continua viu i, en paral·lel, la plataforma ha presentat recurs contra la llicència d'obres de l'Ajuntament de Juneda i requeriments per la presumpta il·legalitat de les obres iniciades el setembre de 2025. La batalla, deu anys després del primer acte públic a Mollerussa (agost de 2016), continua oberta.
