«Allò que pot passar a Juneda»: l'article que el 2021 ja avisava del risc sanitari

L'abril de 2021, just després que la Generalitat autoritzés ambientalment Nova Tracjusa, el metge Josep Martí va publicar al Diari de la Sanitat un article amb un títol deliberadament inquietant: «Allò que pot passar a Juneda». Cinc anys després, el text continua sent una de les peces sanitàries més citades del cas.

L'article descriu un escenari prospectiu, no una predicció: què podria passar si en aquesta plana es crema matèria orgànica amb clor a poca distància de nuclis habitats. Martí enumera símptomes documentats en precedents internacionals — cloracne, endometriosi, augment d'avortaments espontanis, malformacions fetals i, a mitjà termini, augment significatiu de càncers de mama i fetge — i recorda que l'enverinament del 2004 de l'expresident d'Ucraïna Viktor Iuixenko es va fer precisament amb dioxines.

Els precedents que cita no són teòrics: l'explosió de la fàbrica Monsanto el 1949, els bombardejos amb Agent Taronja al Vietnam (40.000 soldats americans afectats), el desastre de Seveso del 1976 i les 5.000 granges de pollastres i porcs clausurades a Alemanya el gener de 2011 per contaminació de pinsos amb dioxines. En tots els casos, l'origen era la mateixa família química — compostos orgànics persistents — que es generen quan es cremen barreges riques en plàstics, paper i clor.

El punt incòmode de l'article és aquest: la xarxa oficial de qualitat de l'aire mesura NOx i PM10, però no mesura ni controla rutinàriament dioxines i furans. Per això, quan apareixen, ho fan tard i a través de la cadena alimentària — el 95% de l'exposició humana és per ingesta. La conclusió de Martí encara és vigent: davant projectes que cremen residus amb matèria orgànica i clor a la rodalia de pobles, la càrrega de la prova hauria de recaure en qui vol cremar, no en qui hi viu a sota.