Parc arbrat del Canal d'Urgell i la 4a Sèquia: un Bé Cultural d'Interès Local que es deteriora any rere any
El Parc arbrat del Canal Principal d'Urgell i la 4a Sèquia, a les Borges Blanques, és un espai de lleure i un corredor verd amb un valor natural, històric i paisatgístic excepcional dins de les Garrigues. La seva catalogació oficial com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) es va formalitzar l'any 2002 per acord de l'Ajuntament de les Borges Blanques i va quedar inscrita a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat sota el codi d'inventari arquitectònic IPA-23741. L'any 2010 es van ratificar i unificar aquests criteris de protecció patrimonial de cara a la redacció dels plans urbanístics del municipi.
El més important d'aquesta notícia, i el que volem remarcar, és el que s'observa a simple vista comparant les ortofotos històriques de l'ICGC: any rere any han anat morint i desapareixent els arbres protegits del tram del canal i de la 4a Sèquia que toca directament amb la infraestructura de General d'Olis i les naus agroindustrials confrontants. La seqüència és inequívoca: el 1993 i el 1994-97 hi ha una alineació arbrada contínua i densa al llarg del canal; del 2000-03 al 2008, coincidint amb l'expansió del complex industrial i les seves basses, l'arbrat comença a clarejar; del 2014 al 2020 s'aprecien trams sencers on les capçades han desaparegut; i el 2025, així com a les fotografies actuals, el marge és pràcticament pelat just al costat de les naus, les basses i els camps fotovoltaics, mentre que als trams allunyats de la indústria l'arbrat es manté.
Testimoni veïnal · Sebastià, veí de les Borges Blanques, ho explica així: «Des de la instal·lació de General d'Olis s'ha produït afectació als arbres del Canal d'Urgell. Hi ha una capa de polsim de les oleases que els afecta: es tornen negres i es moren». Aquest testimoniatge directe coincideix amb el patró visible a les ortofotos —mortalitat concentrada al tram industrial, arbrat conservat als trams allunyats— i apunta a una hipòtesi tècnica concreta: la deposició continuada de partícules procedents de la manipulació i assecatge d'oleases (subproducte del premsat de l'oliva) sobre les fulles i la base dels troncs. Segons ens avança el mateix veí, existiria també un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya del 2016 sobre l'entorn que aportarem a aquesta plataforma quan el rebem.
Aquesta mortalitat selectiva, concentrada precisament al tram enganxat a General d'Olis i companyies veïnes, és incompatible amb la figura BCIL. La normativa prohibeix la tala dels arbres singulars i de les alineacions històriques de plàtans, xops i freixes, llevat de motius justificats de malaltia o perill públic greu, i obliga a respectar les arrels i la vegetació de ribera. Quan un arbrat protegit desapareix sistemàticament al costat d'una activitat industrial —i només allà— cal una explicació pública: hi ha hagut tales sense informe favorable de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural? Hi ha afectació per emissions, vessaments, soterrament d'arrels o canvis del nivell freàtic provocats per les basses i les obres? Algú ha fet seguiment fitosanitari? Aquestes són les preguntes que correspon respondre a l'Ajuntament de les Borges Blanques, al Consell Comarcal de les Garrigues i a la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Què vol dir, en termes pràctics, que un espai sigui BCIL? La declaració activa normatives específiques previstes a la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català i al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Les obligacions i restriccions es divideixen en quatre eixos clars: protecció de la fesomia i l'arbrat, restriccions d'urbanització i revestiment, intervencions arqueològiques i arquitectòniques sobre l'enginyeria civil històrica, i regulació d'usos socials.
1) Protecció de la fesomia i l'arbrat. No es permet la tala dels arbres singulars ni de les alineacions històriques de plàtans, xops i freixes, llevat que hi hagi un motiu justificat de malaltia vegetal o perill públic greu. Qualsevol intervenció ha de respectar la vegetació autòctona de les banquetes del canal per evitar la degradació de l'ecosistema de ribera.
2) Restriccions d'urbanització i revestiment. Queda prohibit revestir de formigó els marges del canal de manera lliure —pràctica habitual en altres trams per reduir pèrdues d'aigua— perquè trencaria el valor paisatgístic protegit del BCIL. Qualsevol obra o infraestructura, pública o privada, a les finques confrontants ha de respectar una distància mínima de seguretat (zones de protecció del canal) per no trencar l'harmonia visual de l'avinguda arbrada.
3) Intervencions arqueològiques i arquitectòniques. Els elements històrics de pedra —comportes, aqüeductes i salts d'aigua— només poden rebre intervencions de manteniment, consolidació o restauració: no es poden enderrocar ni alterar els seus volums. A més, qualsevol intervenció requereix de manera obligatòria un informe favorable de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural, a banda de la llicència urbanística municipal.
4) Regulació d'usos socials. S'incentiven els usos compatibles amb el lleure sostenible —senderisme, rutes familiars, cicloturisme— i queda totalment prohibit l'abocament de residus, el pas de vehicles motoritzats no autoritzats fora dels camins de servei, i qualsevol activitat que pugui contaminar el flux hídric o malmetre les arrels de l'arbrada.
Tot i aquest paraigua legal, les ortofotos històriques de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) mostren com el voltant del canal i de la 4a Sèquia s'ha anat transformant. Camps que el 1993 eren mosaic agrari tradicional amb un canal arbrat continu apareixen, dècades després, ocupats per macroinstal·lacions agroindustrials, plaques fotovoltaiques de gran format i moviments de terres que arriben fins a les banquetes —i, sobretot, amb l'arbrat protegit desaparegut al tram industrial. La galeria d'aquesta notícia recorre el mateix àmbit any rere any —1993, 1994-97, 2000-03, 2004-05, 2008, 2014, 2020 i 2025— perquè qualsevol veí pugui comparar amb els seus propis ulls la mort progressiva de l'arbrada al costat de la indústria.
El missatge és senzill: un BCIL no és una etiqueta decorativa. És una figura jurídica que obliga administracions i particulars a preservar un paisatge concret. Cada tala no justificada, cada revestiment de formigó, cada nova nau o planta industrial enganxada a la banqueta i cada abocament suposa, a més d'un dany ambiental, un possible incompliment de la Llei 9/1993 i del POUM de les Borges Blanques. Documentar-ho públicament és el primer pas perquè l'Ajuntament, el Consell Comarcal i la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural actuïn.
Si tens fotografies, vídeos o testimoniatges d'intervencions al voltant del Canal Principal d'Urgell i la 4a Sèquia al pas per les Borges Blanques —tales, abocaments, obres sense informe patrimonial, revestiments de formigó— pots reportar-ho al registre públic d'incidències de Lleida Respira. Entre tots podem deixar constància de l'estat real d'un patrimoni que, sobre el paper, hauria d'estar blindat.