CIP demana llicència d'obres a la Sentiu: el macrogàs entra a la recta final i els contraris activen l'última via judicial

La gran planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) projecta a la Sentiu de Sió ha fet l'últim pas administratiu rellevant abans de tocar terra: l'empresa promotora, La Sentiu Bioenergy SL, va sol·licitar el 22 de maig la llicència d'obres a l'Ajuntament de la Sentiu, després d'haver obtingut el vistiplau ambiental i urbanístic de la Generalitat. Així ho confirmen fonts de l'empresa, que esperen obtenir el permís municipal i començar la construcció del complex aquest mateix estiu.

El consistori té fins a tres mesos per emetre la resolució, si bé el termini es pot prorrogar. En qualsevol cas, és un tràmit reglat: el municipi no pot denegar la llicència d'obres tret que el projecte difereixi del que ha estat autoritzat per la Generalitat. La promotora ja ha demanat també llicència per al gasoducte que ha de connectar la planta amb la xarxa de transport, una conducció soterrada que ha de passar pel terme municipal de Bellcaire d'Urgell.

Sobre el paper, el calendari oficial és ambiciós: dos anys d'obres, ocupació de prop de cent persones —entre directes i indirectes— durant la fase de construcció i inauguració prevista per al 2028. L'empresa parla de quaranta llocs de treball estables un cop la planta entri en funcionament i la presenta com el complex de biogàs més gran del sud d'Europa, amb capacitat per tractar 500.000 tones anuals de dejeccions ramaderes i altres rebutjos orgànics i produir biometà fins a aconseguir el poder calorífic del gas fòssil. La xifra que es repeteix en els documents tècnics és 230 GWh a l'any, l'equivalent al consum aproximat de 25.000 habitatges.

El relat institucional s'alinea amb el d'una infraestructura d'economia circular: l'empresa afirma haver tancat l'adhesió de 350 ramaders de la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell que aportarien 410.000 tones de dejeccions, i sosté que el 80% de les granges adherides es troben a menys de 15 quilòmetres de la planta. La promotora assegura, a més, que el complex incorporarà sistemes per evitar emissions i pudors i que, malgrat l'escala, el trànsit de vehicles pesants a l'entorn només augmentaria un 3%.

Aquest és el punt on el discurs de l'empresa i el del territori divergeixen radicalment. L'Estratègia catalana del biogàs de la pròpia Generalitat recomana plantes de l'ordre de 50.000 tones any: la Sentiu en projecta deu vegades més. Per a la Plataforma Pobles Vius, l'Assemblea Pagesa, els 27 alcaldes de Ponent que el juliol de 2025 van signar el manifest de l'ermita del Pedrís i els ajuntaments de Tàrrega, Bellcaire, Bellpuig, Tornabous i les Borges Blanques —tots amb recursos vius contra l'autorització ambiental—, no estem davant d'una planta agrària de proximitat, sinó d'una infraestructura industrial dimensionada per a la lògica financera d'un fons d'inversió internacional.

Les preguntes que els contraris repeteixen des de fa tres anys continuen sense resposta pública detallada. D'on vindran realment les 500.000 tones, si la xarxa de granges adherides aporta 410.000? Com es repartirà el digestat resultant en uns sòls de la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell que ja superen el llindar de potabilitat per nitrats en bona part dels punts mostrejats per la Confederació Hidrogràfica? Quin impacte real tindrà el trànsit pesant sobre carreteres locals com la LV-3025 o la C-26 si el 100% del transport entre granges i planta s'ha de fer per camió? Què passa amb els sis edificis de fermentació de 25 metres d'alt i la xemeneia industrial respecte als nuclis de la Sentiu, Cubells, Bellcaire, Tornabous i Tàrrega quan bufa el cerç o la marinada?

El context legal es manté obert. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja té admesos a tràmit dos contenciosos administratius —un contra el Pla Especial Urbanístic Autònom i un altre contra l'autorització ambiental— i Pobles Vius ha presentat 1.500 al·legacions addicionals al maig de 2026 denunciant mancances en l'estudi d'emissions. L'Assemblea Pagesa, per la seva banda, ha recorregut la pròrroga de la subvenció de 4,5 milions d'euros que el Departament d'Acció Climàtica va concedir a CIP, atès que el projecte no s'ha pogut iniciar dins del termini original (abril de 2026) per la «forta oposició social i institucional». La pròrroga, signada el 30 de març per la directora general d'Agricultura i Ramaderia, és precisament el que permet ara a CIP encarar l'estiu sense haver de retornar l'ajut.

La sol·licitud de llicència d'obres no és, doncs, el final d'un procés. És el moment en què el calendari de l'empresa i el dels recursos judicials es trenquen. Si l'Ajuntament de la Sentiu concedeix el permís, CIP podria començar a moure terres mentre el TSJC encara no ha resolt els contenciosos. Si els tribunals acaben anul·lant l'autorització ambiental o el PEUA, qualsevol obra executada quedaria en l'aire jurídic. Pel territori, la pregunta política torna a ser la mateixa: qui assumirà el cost —ambiental, sanitari i de paisatge— si la decisió d'una administració que no viu al peu de la planta acaba sent revocada anys després pels tribunals?

Mentrestant, des de Lleida Respira mantenim obert el registre públic d'incidències per documentar emissions, olors i moviments de camions a l'entorn del projecte i dels nuclis afectats. Els reports verificables —amb fotografia, vídeo, hora i geolocalització— són una de les eines que permeten contrastar, en el seu moment, si la promesa institucional de «menys d'un 3% de trànsit afegit» i «sense emissions percebudes» es correspon o no amb el que viuen els veïns.